La història del Cabanyal-Canyameral de València i el seu Conjunt Històric respon a un dels conflictes socials i urbanístics, amb major repercussió mediàtica, succeïts durant l’últim segle a Europa, especialment motivats pel Pla Especial de Reforma Interior (PEPRI) i la proposta de prolongació de l’Avinguda Blasco Ibañez. De fet, aquesta via va ser concebuda com una proposta d’intervenció a manera d’un gran boulevard i un eix estructurante que comportava demolicions extensives, aproximadament 217 edificis en la versió de 2001 i 196 en la de 2014, d’un àmbit amb un elevat nivell de protecció.

L’article incorpora una anàlisi històrica del Cabanyal en el qual s’exposen els principals episodis que han incidit, d’una o una altra manera, en el creixement urbanístic del barri i en la seua morfologia actual. Des dels continus i sistemàtics incendis ocorreguts en aquest assentament, la incidència de les obres d’ampliació del port de València i la seua afecció sobre la línia de costa o la presència de les vies de ferrocarril i el seu condicionants en el desenvolupament del Barri.

D’altra banda l’estudi parteix també, de l’important paper que els jutges i Tribunals han tingut en l’elaboració d’una solvent doctrina jurisdiccional que s’ha extrapolat al Tribunal Suprem i a la resta de Tribunals Superiors de les altres Comunitats Autònomes.

Per açò l’article se centra també en els diferents pronunciaments judicials que han afectat al Pla Especial, des de les sentències que han cuatriplicado el valor de les expropiacions fins al reconeixement sobre l’espoli al patrimoni històric artístic, tot açò sota el ple convenciment que l’Urbanisme també es crea a colp de sentència.

Finalment l’exposició analitza el nou escenari que es produeix en El Cabanyal després de la derogació del PEPRI, des de les noves mesures de caràcter urbanístic, arquitectònic i social sense perdre de vista les imprecisions i recels que irremeiablement comporten tants anys de paralització.